dilluns, 28 de febrer del 2011


BOB ESPONJA

Quien vive en la piña
debajo del mar
bob esponja...
su cuerpo amarillo
absorve sin más
bob esponja...
el mejor amigo que
puedas tener
bob esponja...

Y como los peces
él puede flotar
bob esponja...
ahora
bob esponja
bob esponja
bob esponja
bob espoooonjaaa ya llegó!!!

Llatí.
Qui in pinnea  habitat Infra mare
Bob sponge
Corpus suum flavum Absorbet multum
Bob sponge
Melior amicus qui Potest habere
Bob sponge
Et ut pisces il potest margin
Bob sponge
Nunc
Bob sponge
Bob sponge
Bob sponge
Bob sponge venit.


Natasha Ramanandi i Mireia Colmenares

diumenge, 9 de gener del 2011

Natasha Ramanandi Marín 4 eso A


Llatí. 

Astrologia.
Els cinc planetes més brillants de vegades es veuen en grup. Això fa pensar molt i treure temors per alguna raó de la agrupació dels planetes. 
Al 2002 Venus, Mart i Saturn formaven un petit triangle. I Urà, Neptú I Plutó es trobaven a l’altre banda del univers, no tenien res a veure amb la reunió.
Al 1982 es va produir un rebombori mundial, l’origen de tot era un llibre ple de diferents opinions . El llibre l’efecte Júpiter, deia que des de març tots els planetes estarien arrenglerats, això provocaria una gran hecatombe sobre la Terra.
L’arrenglerament  provocaria marees sobre el Sol que farien augmentar la seva activitat, i erupcions que abocarien grans quantitats de partícules que farien  grans masses d’aigua que van influir en la rotació de la Terra.  Això dona lloc a terratrèmols i erupcions que podrien fer desaparèixer la vida.
Al 10 de Març els planetes no estaven arrenglerats, es trobaven dins d’un angle de 90º. El conjunt faria un angle de 132º. Deien que al any 1901 s’anava a extingir totalment la vida a la Terra, perquè els planetes estaven darrere el sol i feien que hi haguessin grans marees solars.  No va augmentar l’activitat solar sinó que va arribar al mínim, deien que l’efecte del sol no superaria un mil·límetre. 
En els últims dos anys s’han arrenglerat els planetes 18 cops , tots els planetes es van situar en un angle 40º. A tota la vida s’han produït molts agrupaments  però no han tingut mai conseqüències.

Newton.
Newton va experimentar amb la llum, va provar que els colors que es produeixen a un prisma son colors que estan dins de la llum.  Newton va observar com queia una poma a terra i va plantejar-se si aquesta força era la mateixa que feia moure la Lluna i els planetes.  La idea no era molt creïble perquè les idees que hi havien sobre la terra deien que  no podien tenir les mateixes lleis  dels planetes.
Newton va treballar durant 15 anys per poder dir que aquesta llei era certa, va fer la llei de la gravetat  que explicava la caiguda d’una poma a terra  i les òrbites el·líptiques dels planetes. 
Newton no s’expressava per exposar els seus treballs, gracies a Edmund Halley es coneix la seva teoria.  El model de Newton era el més senzill de tots en l’època dels grecs, el llibre Pincipia Mathematica de Newton es considerat el millor treball científic.

Galileu.
Aquest junt amb altres va establir els principis de l’astronomia moderna. Galileu comprovava els moviments dels planetes i els satèl·lits amb un telescopi. Galileu va ser dels primers en aplicar el telescopi per mirar el sastres però no el primer en idear-lo.  
Galileu va construir diversos llargavistes. Va combinar una lent convergent amb un divergent. Per això el dibuix de la Lluna, perquè l’havia observat amb la lent.  El sistema del telescopi de Galileu era diferent a la d’ara, feia servir les lents que veia el sastres borrosos. 
El telescopi de Galileu era del tipus refractor, es a dir es mirava amb lents.

dimarts, 21 de desembre del 2010

Astronomia


LLatí.
Pàg:74 ex:29. LLegeix aquests textos i fes una redacció amb els comentaris que creguis oportuns.
“El milesi Tales diu que la Terra es manté sobre l’aigua com un tronc o com alguna de altres coses que per la seva naturalesa floten sobre l’aigua.
                                                                                                            Simplici, Sobre el cel, 522, 14
El tema del text és Tales i la Terra, es titula Sobre de cel i l’autor es Simplici. Tales diu com pensa ell que és la Terra, diu que es manté sobre  l’aigua com alguna cosa que per la seva naturalesa flota sobre l’aigua.  Tales explica la seva manera de veure la Terra, no sabia si era certa però ell feia la seva versió. Deia que la Terra flota sobre aigua com qualsevol cosa que flota.  Crec que es una teoria que era poc creíble perquè segons la seva teoria flotava sobre l’aigua, llavors tots els plantes haurien de flotar i tindria una forma bastant extraña.
El text te relació amb la teoria de Tales, Tales de Minet que creía que la terra i els astres flotaven en les aigües d’una infinita massa líquida.

“A  més, és l’astronomia diferent de la física o n’és una part? Perquè sembla absurd que se suposi que és tasca propia del físc conèixer l’essència del Sol i la LLuna, però no els seus atributs essencials, en especial perquè els que s’ocupen de la naturalesa manifesten també interès per la figura de la Lluna i del Sol, i investiguen si la Terra i el món són esferics o no.
                                                                                                                                       Aristòtil, Física 2,2
El tema és si l’astronomia es una part de la física o no.  Es titula Física i l’autor es Aristòtil.  Aristòtil pregunta si l’astronomia es diferent de la física o es una part, fa tota una reflexió sobre aquesta pregunta dient que se suposa que es una tasca propia del físic del Sol i la lluna, pero no els atributs més importants, els atributs que s’ocupen de la naturalesa també tenen interés per la Lluna i el Sol i investiga si la terra es rodona o no.  Crec que aquesta teoria es molt rebuscada, molt de científic es a dir que no qualsevol persona podría fer aquest raonament, perque fa comparacions de la astronomía amb el Sol i la Lluna i diu que investiga si la Terra i el món son esferics o no, llavors pensa que son dos coses diferents però són lo mateix i ja es va apropan a una idea més real de la Terra.
El text te relació amb Aristòtil on al seu llibre parla de si la Terra es rodona.

                                                                                                          Natasha Ramanandi Marín 4ESOA